 |
| Museo del Holocausto. Washington, D. C. |
Estudio, selección y notas de Carlos Morales.
(En preparación)
Anna Rossell
(1951)
Berlin, Puerta de Brandemburgo
Traducción de Anna
Rossell
Berlín, Cora-Berliner-Straße
eins
son millones las voces de los
muertos hablan
desde el cemento desde la
piedra fría y uniforme
del horror clama ensordecedor
un inmenso silencio
reclama la presencia de los
muertos
es un cemento igual un mismo
negro igual
infinita llanura homogénea de
la muerte
de sufrimiento igualmente
infinito y cotidiano
de incertidumbre igual no
tiene nombres el cemento
son tantos millones los
nombres gritan al cielo
los nombres y el cielo no
responde a tantas voces
la razón enmudece ante estas
muertes
la muerte me engulle poco a
poco me lleva
por los oscuros pasillos del
cemento tienen
un destino cierto es
intricado pero cierto me aísla
del exterior la muerte me
atrapa en el seno
del laberinto es de cemento
de ceniza
esta muerte me atraviesa la
piel con dedos finos
esta muerte me hace un nudo
en la garganta
me ahoga con mano férrea y
decidida esta muerte
la muerte tiene las paredes
altas y oscuras
empequeñece reduce evapora
del todo esta muerte
el suelo bajo mis pies es
inseguro no es llano el miedo
que me posee el ahogo es ondulado
no hay cielo
más allá de las paredes tan
pequeña me siento en el seno
de la muerte falta el aire en
esta oscuridad el cemento
el cemento lo invade todo
presencia absoluta
del cemento presencia
absoluta de la muerte
es vertical la muerte y
horizontal horizontales
son las tumbas de los muertos
no ocupan las tumbas
estos muertos ocupan el aire
que no hay son de ceniza
de cemento son recuerdo de
ceniza del pasado compañía
de ceniza en el presente
ceniza por que no sea en el futuro
aquí los caminos son tantos y
tantos caminos llevan
al destino cierto conducen al
mismo lugar estos caminos
caminos que llevan a más y
más caminos
que conducen de nuevo a más
caminos repliegues
matizados del sufrimiento
alguien de repente atraviesa
a lo lejos el mío alguien más
allá me ve desde el suyo
un tercer hombre cruza mi
camino vamos solos
son solitarios y de muchos los
caminos es solitario y de millones
el destino el camino de la
muerte es igual diversamente igual
proviene de distintos lugares
aboca al mismo lugar aboca
al mismo lugar aboca al mismo
lugar
aboca al mismo
lugar
***
Berlin,
Brandenburger Tor
1 berlin,
cora-berliner-strasse eins
da sprechen millionen von toten aus dem zement
aus stein einförmig und kalt vom grauen
ohne maß klagt eine dröhnende stille
5 klagt die gegenwart der toten
ein
gleichförmiger zement dasselbe eintönige schwarz
endlos einförmige ebene des todes
des leidens ebenso endlos wie alltäglich (jahraus jahrein)
an ewiggleichem zweifel ohne namen der zement
10 millionen namen sie schreien
zum himmel
die namen und der himmel schweigt zu all den stimmen
verstand wird stumm vor diesen toten
der tod verschlingt mich nach und nach führt mich
durch dunkle flure von zement sie haben
15 fraglos ein ziel es ist verschlungen
aber fraglos es trennt mich
von der außenwelt der tod packt mich im schoß
des labyrinths ist zementierte asche dieser tod
fährt mir durch die haut mit dünnen fingern
dieser tod schnürt mir die kehle zu
20 würgt mich entschieden mit
eiserner hand dieser tod
der tod hat hohe dunkle wände
erniedrigt, verstümmelt, löscht aus ohne rest dieser tod
unter den füßen schwankender grund unstet die angst
die mich besitzt ersticken in wellen kein himmel
25 jenseits der wände so klein
bin ich im schoß
des todes luftnot in diesem dunkel der zement
durchdringt alles absolute gegenwart von
zement absolute gegenwart des todes
senkrecht ist der tod und waagerecht
waagerechten sind die gräber all der toten
diese toten bevölkern ihre gräber nicht
diese toten bevölkern die luft die es nicht gibt zementierte
asche erinnerung aus asche der vergangenheit gefährten
aus asche in der gegenwart asche für ein morgen ohne sie
hier sind die wege so viele und so viele wege führen
35 zum fraglosen ziel sie führen
zum selben ort diese wege
wege die zu mehr und noch mehr wegen führen
wege führen wieder zu weiteren wegen knicken ab
schattiert vom gram mit einem mal quert einer
in der ferne den meinen einer weiter weg sieht mich von seinem
40 ein dritter mann kreuzt meinen
weg wir gehen jeder allein
einsam und bevölkert die wege einsam und millionenfach
das schicksal der weg des todes ist gleich mannigfaltig gleich
kommt von andern orten führt zum selben ort führt
zum selben ort führt zum selben ort
führt zum selben
ort
***
Berlín, Porta de Brandemburg
Berlín, Cora-Berliner-Straße
eins
parlen milions de morts des del
ciment
des de la pedra freda i uniforme
de l’horror
clama la immensitat del silenci
eixordador
reclama la presència dels absents
és un ciment igual un mateix
negre igual
infinita planura homogènia de la mort
de sofriment igualment infinit i
quotidià
d’incertitud igual no té noms el
ciment
són tants milions els noms criden
al cel
els noms i el cel resta mut a
tantes veus
la raó emmudeix davant de tantes
morts
la mort m’engoleix a poc a poc em
porta
pels passadissos foscos del
ciment tenen
un destí cert és intricat però
cert m’aïlla
del exterior la mort m’atrapa en
el si
del laberint és de ciment de
cendra
aquesta mort em travessa la pell
amb els dits fins
em fa un nus a la gola aquesta
mort m’ofega
amb mà potent i decidida aquesta
mort la mort
té les parets altes i fosques
empetiteix
redueix esvaeix del tot aquesta
mort
el sòl sota els meus peus és
insegur no és llisa la por
que em posseeix l’ofec és ondulat
no hi ha cel enllà
de les parets tan petita em sento
dins la mort
hi falta l’aire dins de la foscor
el ciment
el ciment ho envaeix tot
presència absoluta
del ciment presència absoluta de
la mort
és vertical la mort i horitzontal
horitzontals són les tombes de
tants morts
no ocupen les tombes aquests
morts ocupen
l’aire que no hi ha són cendra de
ciment
són record de cendra del passat
companyia
de cendra en el present cendra
perquè no sigui
en el futur aquí els camins són
tants i tants camins
porten al destí cert porten al
mateix lloc aquests
camins camins que porten a més i
més camins
que condueixen de nou a més
camins replecs
matisats del sofriment algú de
sobte travessa
al lluny el meu algú altre més
enllà em veu
des del seu un tercer home creua
el meu camí
tots anem sols són solitaris i de
molts aquests
camins és solitari i de milions
aquest destí
el camí de la mort és ben igual
diferentment igual
prové de distints llocs aboca al
mateix lloc aboca
al mateix lloc aboca al mateix
lloc
aboca al mateix
lloc
De su libro
Àlbum
d’Absències,
Ed. Playa de Ákaba,
2013
El Toro de Barro
 |
Amela Einat, "La cicatriz del humo” (Novela)
Col. «Biblioteca Internacional del Holocausto»
Ed. El Toro de Barro, Carlos Morales Ed.
Tarancón de Cuenca, 2005.
PVP 10 Euros
|
1 comentario:
Auch Grossartig
Publicar un comentario